Santa TERESA     

Introducció

Avui, ens tornem a trobar gràcies a la vida d’una gran dona del segle XVI: Teresa de Jesús, que va saber-nos comunicar la seva experiència humana i cristiana. Els seus llibres, especialment el de La Vida, són un bon instrument de navegació per tots aquells que cerquen el sentit i l’origen de la seva vida.
Teresa, en escriure reconeix la seva pròpia història com a història de salvació, fa memòria agraïda de Déu que l’acompanya dia rera dia, es coneix ella mateixa i coneix Déu. Si aquest va ser la seva intencionalitat en escriure també ha de ser la nostra en apropar-nos als seus escrits. En ella ens reconeixem dibuixats com a creients, en la seva experiència podem reconèixer la nostra. Llegir-la é skllegir-nos cadascun de nosaltres. No escriu com a protagonista dels seus escrits, el protagonista és Déu i ella és la que rep aquest gran do que ens comunica... com succeeix amb la nostra fe i la nostra vida de creients.

Ferem un recorregut per l’eix cronològic de la seva vida deixant-nos acompanyar per algunes de les seves paraules:

• 1ª etapa: 1515-1535

Teresa de Cepeda i Ahumada neix en en el mes de març de 1515, filla de “pares virtuosos i temerosos de Déu”. En total, eren 12 germans i pertanyien a una família judeo-conversa. Ella diu de si mateixa que era “la més estimada de son pare”. Va tenir una especial relació amb el seu germà Rodrigo amb qui compartia no tan sols els jocs sinó també els somnis, confidències i, sobre tot, la seva inquietud religiosa.

Quan ella tenia 14 anys, mor la seva mare amb 33 anys. Va ser un moment difícil i dolorós. Ella comença a viure una etapa de crisi que deixa al descobert i indefens el seu món afectiu: “Comencé a traer galas y a desear contentar en parecer bien...” ... l’influeix de forma especial la relació amb una parent major que ella. Va oblidar les inquietuds de la seva infància i va començar a moure’s entre vanitats, gales, mentides, superficialitats... El seu pare decideix enviar-la a un internat. Aquest moment li suposa una oportunitat per a recuperar “la verdad de cuando era niña”. Una altra relació, en aquest moment, amb una monja de l’internat li va retornar la vida i sent l’inclinació per la vida religiosa.

• 2ª etapa: 1535-1554

Als 20 anys decideix entrar en el Convent de l’Encarnació. La idea no agrada al seu pare i ha de marxar de casa. La fugida per tant, significa un moment tens i dolorós: “Quería tanto a mi padre”. En el convent es posa malalta i ha de sortir un temps per a recuperar-se. Un llibre espiritual de l’època li ajuda a decidir-se a “seguir aquel camino con todas mis fuerzas”. En aquest temps de malaltia, descobreix el Camí de la pregària, no tan sols com a pregària d’oracions vocals sinó com a possibilitat d’uan veritable relació d’amistat amb Jesús.

Alhora, en aquest procés, viu un moment de profunda crisi: les seves amistats, la seva vocació, els seus entreteniments, la seva forma de viure al convent... en el fons reconeix la frivolitat i la superficialitat com a companyes de camí: “vivía entre sombras de muertes” ens dirà ella. Així passa usn 6 anys. Sortirà de nou a cuidar el seu pare malalt: temps de llunyania, enfonsament, desànim. “estaba más enferma yo en el alma que mi padre en el cuerpo”. Deixa la pregària i viu allunyada de la veritat que per dins li molesta. Així passarà any i mig.

La mort del seu pare és per a ella de nou un moment de canvi. Li fa tornar a la pregària. “Comencé a tornar a ella y nunca más la dejé”. I així passa uns 10 anys de “guerra penosa”, ens dirà ella, “pasaba una vida trabajosísima porque me llamaba Dios y yo seguía al mundo”, “tenía oración, más vivía a mi placer”. Van ser anys de mediocritat espiritual. Ella sentia la crida a viure més profundament i vivia conformant-se amb els mínims. Les continues determinacions de la seva voluntat no la sostenen. Acaba fallant i comprén que el seu punt de suport per a seguir Jesús no pot ser ella mateixa, sino tan sols Ell.

• 3ª etapa: 1554-1560

Als 39 anys d’edat, té l’experiència profunda que la seva vida, la seva història, deixa de ser seva per a ser història de Déu en ella. Aquest moment divideix la seva vida en dos: abans el protagonisme de la seva vida el portava ella, ara, és Déu qui es converteux en el protagonsita. Ella comprén, des de dins i amb una força nova, que “todo aprovecha poco si quitada de todo punto la confianza de nosotros, no la ponemos en Dios”. Deixa de conquerir Déu per a començar a demanar els seus dóns.

• 4ª etapa: 1560-1582

Cap als 45 anys, Teresa comença a experimentar els fruits d’una relació dinàmica i recíproca amb Déu. Ell li regala la certesa de la seva presència, no pot dudar que és Ell. Aquesta presència pren rostre humà en Jesús. Déu es fa HUMNITAT i la pregària es converteix en RELACIÓ D’AMISTAT. Aquest tracte educa el seu cor.

Cap a 1562, experimenta quelcom molt propi de l’amor: que no és per a guardar-lo sinó per a donar vida. La llum que ella rep comença a resplendir., Amb 47 anys comença a fundar, va ser un moment molt difícil perquè no té confirmacions externes i li sembla que tot ho té en contra. Viu un temps de màxima confiança en Déu i experimenta la necessitat d’abandonar-se en les seves mans i, alhora, buscar de totes les formes possibles tirar endavant la tasca que ha començat.

Va ser una etapa de fecunditat. La seva vida es desplega d’una manera meravellosa. Les seves relacions d’amistat tenen el segell de Déu. És un temps de molta comunicació i de veritables pàgines de confessions on no parla d’ella sinó del que Déu fa en ella. Es converteix en apòstol i comparteis la missió de Jesús: fer conèixer com és el Pare i com actua entre nosaltres.

Mor l’any 1582 en Alba de Tormes (província de Salamanca) mentre viatjava fent noves fundacions. 420 anys després, quatre segles! Continuem recordant la seva història i agraint-li el seu tarannà, la seva pregària, la decisió per viure relacions que humanitzen, la seva manera de ser, la seva autenticitat i la fidelitat al que Déu feia en ella. Quatre segles després continuem vivint de la Vida que en ella es va vessar i que encara avui arriba fins a nosaltres.